He cercat el meu nom com a Carla Yanina Bas Sosa, y el primer link que m’ha aparegut ha estat el perfil de Pinterest que vaig haver de crear pel repte anterior. Seguidament, He cercat només com a Carla Bas i m’ha aparegut una fotografia meva sobre un concurs que vaig guanyar a batxillerat en el meu institut. 

Sincerament, sí, m’ha sorprès que aparegués alguna imatge o informació meva a internet, ja que, tot i ser activa a les xarxes socials, no aporto res rellevant, al meu entendre. 

Jo en el personal, les xarxes que faig servir més són, WhatsApp, Instagram i tiktok d’ús personal. Els meus comptes són privats i normalment publico històries o publicacions de la meva vida en moments puntuals, i el públic al qual arribo, és els meus pròxims i gent coneguda del meu poble. També, el major ús que faig és “scrolling” per passar el temps lliure que tinc una mica a les xarxes. Aquest cas seria un ús personal de les xarxes.

Tornant al cas del concurs que vaig guanyar que és la informació que surt a Google cercant el meu nom, es preserven els drets d’autor i privacitat, 

Carla Bas és l’autora del cartell de la Festa de les Flors d’aquest diumenge a les Alegries | Nova Ràdio Lloret – Notícies de Lloret de Mar

En aquest enllaç, es pot observar que en tot moment no es desacredita el meu nom sobre el meu cartell creat, i no s’expèn cap altra informació que jo no hagi donat consentiment en el seu moment, que va ser un àudio explicatiu i una fotografia. Aquest cas, seria un ús professional de les xarxes. 

En conclusió, l’ús de les xarxes pot ser molt variat, depèn de l’utilitat i objectiu que vulguem donar-li, per això, el dret a l’oblit em sembla el punt més important i de valor en aquest cas. Aquesta opció ens permet poder eliminar totes les dades nostres d’intent per poder mantenir un abona “petjada digital”. Però, abans d’haver de recórrer aquest dret, estaria bé controlar i administrar la nostra imatge personal davant internet per no dificultar-nos el futur. 

Tothom a buscat alguna vegada el seu nom per google i s’ha rigut amb els amics sobre les fotografies velles que surten d’alguna publicació que vas fer quan eres nen al facebook.

Aquest cop, després de fer egosurfing del meu nom, la veritat és que no ha aparegut gaire informació. Tinc Instagram, però només el faig servir de tant en tant, sobretot per veure què fan els altres o per penjar alguna foto en moments puntuals i/o especials. També tinc TikTok, però només el faig servir com a espectadora, per entretenir-me o inspirar-me amb continguts d’altra gent. Tinc compte a Facebook, pero fa anys que no em torno a connectar. No m’hi sento gaire còmoda exposant la meva vida o opinió a tothom.

Tot i això, m’adono que tenir una presència digital ben cuidada pot ser important, sobretot a nivell professional. Estudio Disseny i Creació Digital, i sé que en el futur pot ser útil mostrar projectes o interessos en línia. Encara no ho he fet, però m’agradaria aprendre a fer-ho d’una manera que em representi bé, sense perdre la meva privacitat ni forçar una imatge que no sigui real.

Tanmateix, aquesta exposició també implica riscos. Sovint oblidem que tot allò que publiquem pot ser vist, compartit i malinterpretat. La frontera entre la privacitat i la via pública digital és molt fina. Crec que cal trobar un equilibri: ser presents a la xarxa, però sense exposar-nos més del que volem. La informació a Internet queda allà per molt de temps, i m’interessa especialment el tema del dret a l’oblit. Tots tenim dret a evolucionar i no quedar atrapats en versions passades de nosaltres mateixos.

En resum, tot i no ser gaire activa a les xarxes, entenc la importància de tenir cura de la nostra identitat digital, crec que és rellevant estar present a la xarxa, però d’una manera conscient i coherent amb qui som i cap a on volem anar.